De cap manere porem consentí que mos normalitzin sa nostra llengo. Tenim moltes raons per ecsigí que se reculi amb' aqueste barbaridad. Sa raó més evident y crec que comprensibble es que hi hà proves més que suficients que demostren que a sas illas no se xèrre es català ni per aprocsimació.
S’han aportad proves documentals tan evidents de que sa nostra llengo te una estructura y una ordenació plantetjàda en una gramàtica (1835) molt anterió a se catalana y mediant diccionaris de s’època que demostren enormes diferències de vocabulari que ecsistexen entre es dos idiomes. Es defenssòs de sa tèsis que es baléà es sa matexa llengo que es catalá s’escuden que son simples formes de dí ses cosses y jà qu' hi som aplicarem sas formas catalanes, per nassos.
Esteríem d’acord si aquestes diferencis fósin 20, 30, 50, 200, 500, però es que no es axí, a una gran majoría d’es vocabbles, dits, articulacions ecsistexen diferencis entre paraules de ses dues llengos; però es s’histori de sempre. Sa venuda es obvia y clara. ¿Per què no volen acceptà que sa nostra llengo te vida y un' estructura propi?
Una raó crec que també es de caxò y es devés hon mos volen normalitzà. Es púbblic que tàl normalització la volen dirigì devés es catalá de Barcelona, idò que sàpiguen aquets cantemenyanes que están cometent un greu crim llingüistic y sense precedents en tot el món. Inclús, els propis catalans, els de veres, no els interessats politics ni els intelectuals o editorials, idò aquets rebutjen aquesta normalització. Xerrau amb' ells y voreu, no son paraules, son fets.
Com he dit en varies ocasions un’altre raó es que no porem està d’acord en sa normalització llingüistica en quant aquesta surt d’interessos politics. No ha sortit de sa gent d’es pobble. Es determina que s’ha de normalitzà sa llengo perque en es seu moment y amb'es beneplàcit del Sr Cañelles, primé venut de sa nostra Comunitad, se và permetre que a canvi de subvencionà diferents camps per part de Catalunya s’aplicàs aquesta barbaridad.
Una de sas raons que mos encoratge més amb'aquesta defensa de sa nostra llengo es un fet comprobabble de forma molt fàcil. Anam a cualsevòl pobble de sas illas y ficauvos no a s’ajuntament, anam per exemple an es bar o an es mercat y escoltau a sa gent de veres, a sa rase. Jò vos demàn ¿Què xèrren? ¿Mallorquí, menorquí, ….ò "parlen català"? Idò perque puñetes em de canvià sa nostra manera de xerrà y de ecspressar-mos.
Y par acabà aquest comentari d’avui y par obrí debàt, vos facj una pregunta: ¿Quants d’idiomes tenen una forma col·loquial par xerrà, y un'altre formàl o escrite?.
Noltros.com 
Comentarios
Els preromans (ibers, celtes i també bascs) adoptaren la llengo dels romans.
Formaren un codi parlat dit “llatí vulgar”. Conservaren però un substrat preindoeuropeu. Posteriorment, colonitzadors itàlics introduïren un llatí més modern. D’aquesta manera per exemple, el clàssic verb “manducare” que originà el nostre “menjar”, era substituït per “comedere” (que originar “comer” del castellà).
Els cultes escriuen en llatí com sempre, però el llenguatge oral, es disgrega, formant canvis o mutacions lingüístiques. D’aquesta manera es van formant diferents codis o maneres d’utilitzar aquest llatí. En el segle VII ja hi havia una estructura diferenciada del llatí, que es pot considerar l’origen del que avui coneixem com a català. Si bé va tenir influències del llemosí i del provençal (uns dels antics codis de llatí vulgar), no hi té res a veure més que un tronc comú.
Però l’invasió àrab, va ser un motiu important en la creació de nuclis cristians diferenciats. De manera que en aquests nuclis, el llatí encara es diferencià més. Aquí neixen les llengües diferenciades, entre elles el català. Les altres serien castellà, gallec, aragonès i asturià.
La llengo de Jaume I era evidentment el català i per suposat el llatí. No hem d'entendre un català actual, si no arcaic, pensem que en aquella època no hi havia les franges lingüístiques definides com ara.
Sr Cardium, Sr Cardium. O sigui que segons voste es català no ve d'es llemosí, segons voste va sortí per art de magie d'es llatí. Es català antic, segons voste existíe. Es llemosí i es llatí, segons voste no eren es idiomes que xerraba Jaume I.
Perdoni però voste no te ni pute idee ni de sa cultura baleà i ni pute idee de sa cultura catalana. Còm es catalanufos llegesquin es seu comentari en fotràn ben fort.
Li recomàn que se dediqui a fé deport.
En el cas del català, com en la resta de llengos llatines, sorgeix a partir del llatí vulgar. Però abans, hem de tenir en compte que hi vivien els íbers, dels quals a Balears tenim paraules com Tagomago o Maó.
La Romania va suposar l’introducció i ús del llatí, la romanització.
Després passaren els germànics i més envant els àrabs que suposaren una gran quantitat de canvis i introducció de paraules, moltes d’elles conservades i ben usades fins ara.
El llatí es va anar disgregant i evolucionant de manera diferent per una qüestió territorial. Formant dialectes.
Es formà per exemple l’occità o llengo d’oc i el provençal que tingueren paral•lelismes en la formació del català arcaic.
Així, la llengo d’oc i el provençal seguiren una evolució diferent, mentre que el català es consolidà com a diferenciat, conservant paraules per aproximació territorial.
Ja en el segle XII Catalunya i Aragó s’uneixen a través d’un matrimoni: Ramón Berenguer IV i la princesa Petronel•la. Així, els comtes catalans passaren a ser Comtes Reis. A partir d’aquí s’incrementen influències de l’aragonès.
El Rei Jaume I no escriu, si no que dicta, dóna a fer, la seva crònica. Escrita en català arcaic que conserva encara molt del llatí, amb paraules àrabs, algunes llemosines i d’altres incorporades durant la conquesta.
Molt més envant, a l’edat mitjana avançada, els trovadors recuperaren el nom de llemosí per les seves obres. I no va ser fins la Renaixensa que aquesta paraula, per referir-se al català, va ser novament usada.
Con todo respeto cardium, la historia que usted relata, está manipulada, lo mismo que decir que en Baleares hablamos el catalán oriental...
Monpellier, actualment és efectivament francès, però en aquella època formava part de la Corona d’Aragó. Al NE hi tenia el Sacre Imperi Germà, i cap al NW, França.
Era una zona de gran influència, que Jaume I heredà amb la mort de la seva mare. Estava rodejat de terres feudatàries o aliades. Per l’Est tenia el que es deia la Provença.
Just al Sud hi havia Cataluña, confrontada amb Aragó. A la seva Crònica Jaume I diu: “Nos la major garrida de nobles de catalunha” i en el 47 / fol 27 de la mateixa crònica: “Et sindics d’universitas de catalunha”
La seva crònica està escrita en un català ancestral, de la mateixa manera que El cantar del Mio Cid està escrit en un castellà antic. És vera que per influència, té paraules llemosines, àrabs i llatines.
Mossèn Alcover, seria avui en dia un gran catalanista.
El 1903 publicà Qüestions de llengua i literatura catalanes, contra Menéndez Pidal, que havia qualificat el català de dialecte del castellà.
El 1906, va convocar i presidir el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
El 1911 va ser elegit president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Però 7 anys més tard ho deixa i publicà uns textos en contra dels seus companys. El seu caràcter era fort.
El govern de Madrid, li concedí una subvenció anual de 25.000 pessetes a partir de 1920, per que podés treballar en el seu diccionari.
El 1924 va ser nombrat catedràtic de català a la Universitat Industrial de Barcelona.
A partir de 1928, començà a tenir greus problemes de salut i li va ajudar a continuar, Francesc de Borja Moll.
Va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Institut d'Estudis Catalans, mantenidor dels Jocs Florals i vice-president de la Societat Arqueològica Lul•liana.
Sra. Ángeles, acaba de dar usted en la diana. es incomprensible lo que estos catalanufos se adueñan, así como la sibil-la, o Llull, que se agencian de ellos para poder tener algo original y llamarlos catalán.
No es verdad que mosen alcover defendiera el catalán, si así hbubiera sido no lo habrian expulsado, defendia la independencia de las formas asi como el nombre, por ello nombro a su diccionario también balear y Valencuano, para evitar la anulación de estos por la unidad de la lengua.Jaime primero, NUNCA habló ni escribió en Catalán, pòr la simple razón que cataluña ,aún, no existia. Jaime I hablaba Latín y Lemosín, y esto está reflejado en su libro des feits. Por favor deje de mentir tan alegremente y documentese.
estaba cantada en un ...CATALAN MEDIEVAL. ¿Alguien me puede explicar eso ?? ¿ A qué idioma se refieren ??
Suscripción de noticias RSS para comentarios de esta entrada.